jueves, 17 de diciembre de 2015

EXPOSICIÓ WORLD PRESS PHOTO


El passat dijous dia 10 vaig visitar l’exposició World press photo on s’hi veuen les millors imatges de l'any. 

La imatge guanyadora d’aquest any 2015 ha sigut la fotografia d’en Mads Nissen on els dos protagonistes són dos homes russos . En la imatge  es reclama la falta de llibertat d’expressió sobre l’homosexualitat i també simbolitza la repressió que reben els homosexuals.
El passat dijous dia 10 vaig visitar l’exposició Word press photo on s’hi veuen les millors imatges del any. La imatge guanyadora d’aquest any 2015 ha sigut la fotografia d’en Mads Nissen on els dos protagonistes són dos homes russos.  En la imatge  es reclama la falta de llibertat d’expressió sobre l’homosexualitat i també simbolitza la repressió que reben els homosexuals.




Una de les imatges més impactant per a mi ha sigut la imatge d’en Bullent Kilic . En aquesta imatge hi ha una noia que està sent detinguda per la policia en una manifestació a la plaça Taksim a Istanbul. La imatge ens transmet el fi d’una lluita. La mirada de la noia és clau en la fotografia, ja que indica la rendició davant la protesta. És una imatge que transmet repressió pel fet que dos policies l’estiguin agafant per contínuament “reprimir-la” a causa de la manifestació. Un altre punt clau d’aquesta imatge és el color blau, ja que transmet un sentiment de nostàlgia cap a la noia i dóna un toc dramàtic sobre aquesta.



La imatge per excel·lència que representa l’exposició d’aquest any és la fotografia d’en Massimo Sestini, on es pot observar una patera plena d’immigrants. A causa de la quantitat de gent que hi ha dins, l’aigua del mar fins i tot penetra en l’embarcació. És una imatge que representa els problemes de l’estranger i a causa d’aquests la gent es veu obligada a abandonar el seu país i anar a altres en cerca d’una vida millor.




És una exposició molt interessant de veure-la perquè hi ha imatges vertaderament simbòliques que plasmen la realitat d’una manera clara i t’obliguen a reflexionar de  el que esta passant a reu del món.

domingo, 6 de diciembre de 2015

WINNER Your Film Festival - THE GUILT - A Short Film by David Victori (L...




La culpa



L’argument d’aquest curt “ La culpa” tracta sobre un home, que s’assaventa que la seva novia esta en estat i  rep una trucada i s’aparta una mica d’ella disposant-se a parlar per telèfon per comunicar-li la bona notícia. Mentre ell parla ella li demana les claus per anar-se’n al cotxe. Quan ell es disposa a anar cap al cotxe també, de sobte un home topa amb ell i s’adona que porta  la bossa de mà de la seva novia. Corrent va a veure que ha passat i troba el cos de la noia assassinat al terra. El marit va a casa del delinqüent i imagina que el mata per venjança. En aquest “somni” el marit furiós entra a casa del delinqüent i el mata, però el fill d’aquest últim per haver matat al seu pare li clava un estri punxant a l’esquena. L’home fuig però es queda atrapat en el cinquè pis, fins que entra en un altre porta i és quan “torna” a la realitat. Ara l’home no el mata sinó que només l’amenaça però marxa abans de que passi res. El delinqüent que ha pres l’arma al marit, el persegueix però ara qui esta en aquest “bucle” és ell, mentre que l’altre ha pogut sortir-ne.

En tot l’argument del curt hi és present una banda sonora que anticipa misteri i la música fa èmfasi en els moments de més acció i més moviment. Apareixen plans com el primer pla que apareix en curt: l’angle zenital de les escales cargolades, aquest pla s’utilitzarà en més d’una ocasió. També apareix en continuïtat el pla curt i el primer pla per donar importància a les cares dels personatges. Els tràvelings són molt rellevants en el curt ja que la càmera “segueix” en diverses ocasions per no perdre detall dels moviments d’aquests.
En el moment de rècord es produeix un flashback, que gràcies a això ens pot introduir el motiu de voler assassinar el marit al delinqüent.

El significat d’aquest curt és que la persona que ha matat s’ha quedat encallada en aquest cinquè pis, sense poder sortir d’allà. Això ho podem observar perquè el marit es queda atrapat en aquell “bucle” en el moment d’imaginació, però , a la realitat aconsegueix escapar d’allà ja que no ha comés ningun mal. Ens adonem també que el delinqüent quan es disposa a perseguir  a l’home per matar-lo queda tancat en el cinquè pis.

La relació que vaig notar nomes començar el curt va ser amb el pla zenital del començament on s’enfoquen les escales buides, és un moment calcat a un moment de la pel·lícula Màtrix.


Des de el meu punt de vista aquest curt és difícil de captar-lo però amb atenció s’acaba relacionant tot. És un curt molt ben treballat, a l’hora d'enfocaments de càmera, ja que la majoria de vegades quan mirem una pel·lícula o algun vídeo simplement mirem sense fixar-no,s però realment ens hauríem de fixar en tots els detalls que comporta realitzar un curt, com per exemple aquest “La culpa”. 

miércoles, 25 de noviembre de 2015

Matrix - La Elección de Neo Ingles Sub en Español







L’ELECCIÓ D’EN NEO

Matrix és una trilogia de pel·lícules escrites i dirigides per els germans
Wachowski, als anys 1999i 2003. Protagonitzades per Keanu Reeves, Laurence
Fishburne, Carrie-Anne Moss i Hugo Weaving.

En l’escena veiem com en Neo i una noia estan parlant a un passadís i quan
entren a la habitació hi ha un home en Morfeu de raça negra. S’acomoden i
comença a parlar. Al final de l’escena s’aixecaran de nou.

L’escena comença amb un pla zenital donant-li èmfasi a la banda sonora com
a símbol de misteri. Hi ha un tràveling circular fent referencia a la forma de
les escales. A continuació trobem un tràveling lateral fins a parar en front
dels dos personatges. La càmera es situa en el punt de vista des de l’altre
habitació i s’observa com entren els dos personatges i hi ha un primer pla de
la cara d’en Morfeu. Es produeix un tràveling cap enrere per donar a entendre
que els personatges s’endinsen a la sala. A partir d’aquest moment hi han salts
d’eixos.  Es produeix un tràveling lateral
seguint a en Morfeu fins que aquest últim s’asseu. Es combinen primers plans en
salts d’eixos per donar a indicar qui parla en cada moment i per mostrar l’expressió
de la persona. Hi ha un moment que es produeix un pla general conjunt on es veu
l’espai i les dos butaques. També hi ha un primer pla de les mans d’en Morfeu i
un primer pla de la cara d’en Morfeu i de les olleres d’aquest.


La banda sonora és molt important ja que apareix amb èmfasi en els moments
decisius de l’escena, com per exemple quan es pren la pastilla o quan en Morfeu
diu “At finally”. És un muntatge continu.

EL NOMBRE DE LA ROSA - Escena final






El nom de la rosa

Aquest fragment de la pel·lícula " el nom de la rosa" és una pel·lícula italico-franco germànica, feta l'any 1986 i esta dirigida per Jean-Jacques Annaud.

En l’escena podem veure com dos homes van muntats a ase i un d’ells avança, mentre que l’últim para per trobar-se amb una noia que sembla que l’esta esperant. Aquests dos senyors semblen monjos, el segon noi és molt més jove que el primer. Al final de l’escena es veuen a ambdós homes muntats en les ases, avançant el seu camí corresponent.

L’escena comença amb un pla conjunt on es veuen els dos homes muntats a les ases, recorrent un tràveling frontal cap enrere. Al següent pla la càmera adopta una posició com si fos el noi, apropant-se a la noia que l’esta esperant. Hi ha la combinació de primers plans del noi i la noia per introduir-nos que l’escena que passarà a continuació es produirà entre ells. Gràcies a un pla sencer podem veure al primer home muntat a la burra, esperant a que el noi prengui una decisió. A continuació es produeix un pla conjunt del noi i la noia i hi ha un primer pla de la cara de la noia per mostrar la seva expressió, a l’igual que la del jove. Al prendre la decisió hi h a un pla general on es veu al noi marxant i es combina amb un tràveling òptic d’una distància focal curta a una llarga. Mentre la imatge es difumina apareix una veu en off d’un home que sembla vell narrant algo. La següent imatge que és un gran pla general  apareix en tall en sec i mentre la veu en off va parlant es produeix un tràveling òptic d’una distància curta a una distància focal llarga, convertint aquell pla general en una panoràmica. Aquest efecte de tràveling òptic es produeix com un flash back, mentre la veu del home, ja vell, explica la seva història passional.

La banda sonora fa un paper important perquè dona dramatisme a la situació i fa que el receptor s’endinsi més en l’escena.

martes, 24 de noviembre de 2015

Escena Ciudadano Kane


 


CIUTADÀ KANE

Aquest fragment cinematogràfic pertany a la pel·lícula El ciutadà Kane. És una pel·lícula estatunidenca de l'any 1914, dirigida, escrita i protagonitzada per Orson Welles. En aquesta escena apareixen els personatges Charles Foster Kane (Orson Welles) i la amant, que més tard serà la seva segona muller Susan Alexander Kane (Dorothy Comingore). Estan discutint perquè la Susan no vol seguir cantant perquè no esta disposada a aguantar critiques, i en Charles la obliga a seguir cantant.
 
L’escena comença amb un desenfocament seguit d’un pla de detall d’un  diari ,juntament  amb la veu en off de la dona. El pla de detall del diari serveix per introduir-nos el perquè de la discussió, on un amic d’en Charlie ha criticat a la seva dona de com cantava. Ens mostra una combinació de primers plans per introduir-nos els personatges que hi apareixen a l’escena. Hi ha un pla general mostrant el lloc a on estan ambdós personatges. L’escena combina un pla americà i seguidament es produeix un tràveling lateral seguint a en Charlie fins que el punt de vista de la càmera es combina amb un pla contrapicat i , darrerament hi podem observar un pla picat.
 
Hi ha un muntatge continu , hi han plans seguits en un temps real sense que hi hagi un temps temporal entre un pla i l’altre. Al final de l’escena es produeix un travelling frontal cap enrere, fins que hi ha un primer pla de la cara de la dona amb la veu en off den Charlie. Es produeix  un efecte de contrallum que no precisament s’ha fet per error, si no per donar a entendre alguna cosa. L’escena no té banda sonora per tant fa que l’escena sigui molt més realista.
 
 
 
 
 
 
 

martes, 20 de octubre de 2015


Mort d'un milicià


Aquesta imatge titulada “Mort d’un milicià” està feta l’any 1936 pel fotògraf Robert Capa. Primer de tot començaré amb l’anàlisi denotatiu, és a dir què veiem en la imatge. 

Podem concloure que és una imatge amb un format amb un enquadrament en horitzontal, i amb un pla general , ja que gràcies a aquest pla i a aquest format podem observar al personatge sencer en un espai determinat.

El seu centre d’interès el té el milícia perquè no hi ha cap tipus de distracció i tota la atenció la requereix el personatge. Hi ha una línia dominant diagonal  molt forta  i, a més aquesta es veu amb més claredat ja que està fosca per la ombra, i això ens indica que probablement és un espai amb pendent. El personatge esta col·locat a la part Esquerra de la imatge deixant un buit total a la part dreta, però la seva mirada omple aquest buit tan gran . Hi ha un pes visual fort ja que tot el pes recau sobre l’únic personatge.

La imatge està feta des de un perfil tres quarts, ja que veiem al personatge fotografiat de costat i sense dificultat i té un angle contrapicat ja que a la imatge es veu molt cel i gràcies a aquest angle podem observar com el personatge té les cames flexionades i esta apunt de caure al terra. La imatge té una profunditat de camp, tot a la imatge es veu nítidament, o sigui tot està enfocat. El color és en blanc i negre per donar més “emoció”  a la imatge i per tenir més dramatització.  Que la imatge sigui en blanc i negre dona un contrast molt fort entre el personatge i el fons, ja que el fons es veu obscur, i al personatge, pel color de la seva roba (blanc), clar. Per tant  es produeix un contrast. Pel tipus d’ombres a la imatge puc deduir que la imatge va ser feta pel dematí, al personatge li dona la llum natural directa i es produeix l’ombra .

L ‘anàlisis connotatiu de la imatge ens diu que aquesta fotografia és purament icònica perquè és una imatge real, és a dir, en la imatge el fotògraf ha plasmat totalment la realitat, perquè és un fet que va passar a la guerra civil al any 1936. La imatge té un cert grau de complexitat ja que per observar la imatge comporta cert temps de dedicació , no és una imatge on només hi hagin un o dos elements i sigui molt ràpida d’analitzar, si no que hi han moltes coses en que fixar-te, per tant, la imatge és complexa. També té un grau de polisèmia perquè si el fotògraf no hagués posat títol a la fotografia, podrien haver-hi moltes interpretacions de la imatge, sobre el que està passant, quines són les conseqüències d’aquest fet, perquè passa això... És una imatge amb originalitat ja que el fotògraf ha plasmat la idea de la lluita en la guerra civil d’una manera directa i clara. Podria haver fotografiat un altre cosa , però va decidir fer-ho de una manera original i vertadera del moment.

El recurs expressiu d’aquesta imatge és una sinèctode, és a dir, qui mira aquesta imatge és evident què només està veient un home caient al terra a causa d’un tret que algú li ha disparat, però la imatge no mostra la part més important de la imatge, de manera que el receptor pugui imaginar i deduir el que falta.

Les funcions de la imatge, per a mi aquesta imatge fa una funció informativa, ja que ens està informant dels fets que varen passar a la guerra civil i les morts causades a causa de la guerra. A l’hora també fa una funció poètica ja que la imatge és impactant i crida l’atenció.

Té un codi espacial gràcies al angle contrapicat, podem observar amb claredat al milicià caient i també podem observar el espai en el que es troba aquest. Té un codi gestual on els gestos del personatge tenen una significació clara i directa en la comunicació de la imatge. En aquest cas expressa la mort directa a causa d’un tret, i gràcies a el gest que el personatge fa, podem deduir lo que ha succeït, i lo que passarà al cap d’uns instants.

La interacció verboicònica de la imatge és una imatge dominant totalment, on no cal un text per saber que està passant, sinó que mirant la imatge ja dedueixes el context de la imatge.

Finalment, dir que per a mi aquesta imatge és una imatge clarament impactant amb un significat molt valoratiu per aquell moment, la lluita a la guerra civil espanyola. És evident que la imatge és molt més emotiva ja que el seu color és en blanc i negre i expressa més sentiment.

En conclusió és una imatge ben pensada i ben capturada ja que és difícil de fotografiar en situacions com aquelles, i difícil de captar el moment exacte i precís per tal de mostrar justament lo que pretenia mostrar , el sacrifici dels milicians a la guerra civil espanyola.

viernes, 16 de octubre de 2015



1. A un pas d'Espanya



Imatge amb funció informativa


2. Records
Imatge amb funció emotiva



3.Aliment vital



Imatge amb funció metafòrica



4. Falsa aparença




Imatge amb funció suggestiva




5.  Impressió



Imatge amb funció poètica o estètica



6. Fet real en un context irreal

Imatge amb funció hiperbòlica























Imatge amb funció d'hiperbòle




lunes, 12 de octubre de 2015


ENQUADRAMENT:

Pla de detall






















Primeríssim primer pla













Pla mig curt





















Pla tres quarts o americà













Pla sencer





















Pla general




















Pla conjunt













Pla mig llarg

















COMPOSICIÓ:



Línies dominants corbes














Línies dominants diagonals amb punt de fuga




















Element en moviment i pes visual a la dreta




















Compossició clàssica




















Composició regla terços

















ANGULACIÓ:



Angle mig frontal




















Angle mig de 3/4




















Angle mig lateral





















Angle Picat




















Angle contrapicat




















Angle Zenital













Angle Nadir




















Angle Aberrant























Angle a ran





















IL·LUMINACIÓ:


Llum Artificial difusa













Llum artificial directa





















Llum Natural difusa






















Llum natural direta





















Textura evident





















Contrast de color