MI DULCE AUDRINA
Aquesta
pel·lícula tracta sobre una família que sobre protegeixen molt a la seva filla
perquè la filla anterior va morir i creuen que sobreprotegint-la així estarà bé
i sense perill.
La pel·lícula és
narrada principalment des del punt de vista extern basant-se en l’Audrina. Els
temes tractats a la pel·lícula són la desesperació de la nena i la decepció al
veure que els seus pares només volen que s’assembli a la primera Audrina i la
fan contactar amb ella a través d’una cadira “mecedora”. Un dels altres temes
tractats és la sobre protecció del pare amb la filla per evitar la mort de la
seva filla. Temes secundaris són l’amor entre l’Audrina amb l’Arden (un amic
des de la infància), i la gelosia de la seva cosina cap a ella, ja que no tenia
pare i aquesta es dedica a “incordiar” a la seva cosina ( la protagonista)
constantment.
L’estructura
argumental de la pel·lícula és una estructura lògica, ja que segueix un ordre a
l’hora de desenvolupar-se l’acció. Al principi de la pel·lícula es presenten
els personatges, però la història no és el que sembla, es descobreix la veritat
cap al final de la pel·lícula. A mitja part de la pel·lícula els personatges es
desenvolupen acord amb el temps passat i l’acció s’estén més; i al final de la
pel·lícula es descobreix la veritat.
Aquest argument
no hem recorda a cap història real ni l'aconsegueixo relacionar amb cap altre
argument.
Els papers dels
personatges són: la protagonista té el paper de la dolçor i de la prudència, ja
que ella és molt obedient a les ordres del seu pare. El paper del pare és la
sobreprotecció i el paper clau de la família, el paper de la cosina és de
l'enveja clarament, només vol fastiguejar a la cosina. I finalment el paper que
té el noi (Arden) és el paper de la constància, només vol estar amb ella i està
molts anys esperant per sortir amb l’Audrina.
Aquesta
pel·lícula crec que és una temàtica típica referint-me al tema de l’enveja per
part de la cosina; a l’hora de la temàtica de la relació pare i filla i el
misteri que comporta la història és bastant original segons la meva opinió, és
clar. Es desenvolupa d’una manera lògica, com ja he dit abans. I és una
temàtica molt original i molt intrigant. Al principi de la pel·lícula tot
sembla normal, però quan la pel·lícula va avançant la trama es complica i es
torna confusa fins que al final tot s’entén i tot encaixa.
Recomano veure-la,
ja que és entretinguda i bastant intrigant.
PD: No hi ha hagut manera de trobar el tràiler en espanyol, aixi que inserto el tràiler en anglés.
