Matrix - La Elección de Neo Ingles Sub en Español

L’ELECCIÓ D’EN NEO

Matrix és una trilogia de pel·lícules escrites i dirigides per els germans
Wachowski, als anys 1999i 2003. Protagonitzades per Keanu Reeves, Laurence
Fishburne, Carrie-Anne Moss i Hugo Weaving.

En l’escena veiem com en Neo i una noia estan parlant a un passadís i quan
entren a la habitació hi ha un home en Morfeu de raça negra. S’acomoden i
comença a parlar. Al final de l’escena s’aixecaran de nou.

L’escena comença amb un pla zenital donant-li èmfasi a la banda sonora com
a símbol de misteri. Hi ha un tràveling circular fent referencia a la forma de
les escales. A continuació trobem un tràveling lateral fins a parar en front
dels dos personatges. La càmera es situa en el punt de vista des de l’altre
habitació i s’observa com entren els dos personatges i hi ha un primer pla de
la cara d’en Morfeu. Es produeix un tràveling cap enrere per donar a entendre
que els personatges s’endinsen a la sala. A partir d’aquest moment hi han salts
d’eixos.  Es produeix un tràveling lateral
seguint a en Morfeu fins que aquest últim s’asseu. Es combinen primers plans en
salts d’eixos per donar a indicar qui parla en cada moment i per mostrar l’expressió
de la persona. Hi ha un moment que es produeix un pla general conjunt on es veu
l’espai i les dos butaques. També hi ha un primer pla de les mans d’en Morfeu i
un primer pla de la cara d’en Morfeu i de les olleres d’aquest.

La banda sonora és molt important ja que apareix amb èmfasi en els moments
decisius de l’escena, com per exemple quan es pren la pastilla o quan en Morfeu
diu “At finally”. És un muntatge continu.

EL NOMBRE DE LA ROSA - Escena final

El nom de la rosa

Aquest fragment de la pel·lícula " el nom de la rosa" és una pel·lícula italico-franco germànica, feta l'any 1986 i esta dirigida per Jean-Jacques Annaud.

En l’escena podem veure com dos homes van muntats a ase i un d’ells avança, mentre que l’últim para per trobar-se amb una noia que sembla que l’esta esperant. Aquests dos senyors semblen monjos, el segon noi és molt més jove que el primer. Al final de l’escena es veuen a ambdós homes muntats en les ases, avançant el seu camí corresponent.

L’escena comença amb un pla conjunt on es veuen els dos homes muntats a les ases, recorrent un tràveling frontal cap enrere. Al següent pla la càmera adopta una posició com si fos el noi, apropant-se a la noia que l’esta esperant. Hi ha la combinació de primers plans del noi i la noia per introduir-nos que l’escena que passarà a continuació es produirà entre ells. Gràcies a un pla sencer podem veure al primer home muntat a la burra, esperant a que el noi prengui una decisió. A continuació es produeix un pla conjunt del noi i la noia i hi ha un primer pla de la cara de la noia per mostrar la seva expressió, a l’igual que la del jove. Al prendre la decisió hi h a un pla general on es veu al noi marxant i es combina amb un tràveling òptic d’una distància focal curta a una llarga. Mentre la imatge es difumina apareix una veu en off d’un home que sembla vell narrant algo. La següent imatge que és un gran pla general  apareix en tall en sec i mentre la veu en off va parlant es produeix un tràveling òptic d’una distància curta a una distància focal llarga, convertint aquell pla general en una panoràmica. Aquest efecte de tràveling òptic es produeix com un flash back, mentre la veu del home, ja vell, explica la seva història passional.

La banda sonora fa un paper important perquè dona dramatisme a la situació i fa que el receptor s’endinsi més en l’escena.

Escena Ciudadano Kane

 


CIUTADÀ KANE

Aquest fragment cinematogràfic pertany a la pel·lícula El ciutadà Kane. És una pel·lícula estatunidenca de l'any 1914, dirigida, escrita i protagonitzada per Orson Welles. En aquesta escena apareixen els personatges Charles Foster Kane (Orson Welles) i la amant, que més tard serà la seva segona muller Susan Alexander Kane (Dorothy Comingore). Estan discutint perquè la Susan no vol seguir cantant perquè no esta disposada a aguantar critiques, i en Charles la obliga a seguir cantant.

 

L’escena comença amb un desenfocament seguit d’un pla de detall d’un  diari ,juntament  amb la veu en off de la dona. El pla de detall del diari serveix per introduir-nos el perquè de la discussió, on un amic d’en Charlie ha criticat a la seva dona de com cantava. Ens mostra una combinació de primers plans per introduir-nos els personatges que hi apareixen a l’escena. Hi ha un pla general mostrant el lloc a on estan ambdós personatges. L’escena combina un pla americà i seguidament es produeix un tràveling lateral seguint a en Charlie fins que el punt de vista de la càmera es combina amb un pla contrapicat i , darrerament hi podem observar un pla picat.

 

Hi ha un muntatge continu , hi han plans seguits en un temps real sense que hi hagi un temps temporal entre un pla i l’altre. Al final de l’escena es produeix un travelling frontal cap enrere, fins que hi ha un primer pla de la cara de la dona amb la veu en off den Charlie. Es produeix  un efecte de contrallum que no precisament s’ha fet per error, si no per donar a entendre alguna cosa. L’escena no té banda sonora per tant fa que l’escena sigui molt més realista.

 

 

 

 

 

 

 

Pel·lícula CAV.