martes, 22 de septiembre de 2015

Sobre la fotografia, Susana Sotang

SOBRE LA FOTOGRAFÍA


Aquest fragment del text, pertany al llibre Sobre la Fotografía publicat l’any 1996 de l’escriptora Susan Sotang.
Susan Sontag va néixer a Nova York l’any 1933, va tenir diferents oficis i era coneguda per ser directora de cine, novel·lista, escriptora… Va ser coneguda perquè va donar a conèixer recopilacions d’articles com ara : El sida y sus metáforas i el que treballaré a continuació, Sobre la fotografia.

El tema principal d’aquest text ens parla de la relació de la fotografia amb la  societat. L’autora, al principi del text, ens parla de que la societat segueix tancada en la caverna Platònica i afirma que cada cop més tenim imatges que ens criden més l’atenció. Ens diu, que des de que va néixer l’inventari de fotografia s’ha fotografiat tot lo que s’ha pogut i més i que les fotografies són capaces de produir emocions per si soles, es poden dur sobre, es poden emmagatzemar…
Sontang per persuadir-nos de que les fotografies són experiències captades i gràcies a elles es pot recordar moments viscuts, explica un exemple de dos campesins que varen anar  a la guerra i quan varen tornar portaven una maleta plena  de moments i records viscuts, gràcies a les postals i imatges que van comprar i fer  per a les seves esposes. Acaba dient-nos que en certa manera quan fotografies, t’apropies de lo que has capturat i bàsicament gràcies a les fotografies podem diferenciar el temps i podem deduir moltes coses a través de elles, però sobretot gaudir-les.


Aquest text que Susan Sotang ha escrit és capaç de fer-me reflexionar vertaderament sobre que és la fotografia i el sentit que té fotografiar moments i vivències. Gràcies a la seva opinió sobre la fotografia he arribat a la conclusió que fotografiar és recordar i gaudir, i que gràcies a les imatges tinc records de cada moment de la meva vida : començant per el dia del meu naixement fins a dia d’avui. He de dir també que aquest tema de la fotografia hem fascina ja que tinc familiars propers que són historiadors de la fotografia antiga i m’han inculcat aquest interès, però a part d’ això gràcies a aquest text he pogut descobrir una mica més la meva opinió sobre la fotografia ja que m’ha fet pensar-hi. 

lunes, 21 de septiembre de 2015

Avui a la tarda, dia 21 de Septembre hem visitat l'exposició del Centre Cívic de Sant Andreu de Francesc Serra.

Aquest senyor era un fotògraf que sempre fotografiava a companys seus, cineastes, escriptors, i la majoria daquests fotografiats eren pintors. Serra quasi sempre els fotografiava al seu taller o al seu entorn.

Avui hem pogut gaudir i observar moltes fotogrfies que Serra va fer a alguns personatges importants com ara : Santiago Rusiñol, Josep llimona... Ha sigut una visita curta ja que no hi han masses fotografies, però les imatges desperten un cert interés perquè gairabé totes eren en blanc i negre.
L'exposició és força interessant per anar a visitar-la i per saber-ne una mica d'aquest fotògraf que va ser famós en els anys 1905 i 1960, el gran fotògraf, Francesc Serra.

Segons la meva opinió hi havien pocs cuadres a la sala com per poder observar-los, és cert que cada imatge té el seu temps de dedicació en poder observar-la, però hi he trobat a faltar més fotografies.
Excluint aquest petit detall, la resta m'ha agradat bastant.






He triat aquesta imatge perquè crec que és una imatge que nomès mirant-la transmet molta bellesa i a la vegada molta tranquil·litat.

La va fer la meva mare el dia 30 d'Agost del any 2015, aquest estiu. El lloc és a Lanzarote, el Golfo, un volcà inactiu de Timamfaya. Vàrem decidir fer aquesta imatge com a record, i a l'hora de triar una per al blogg, la que més hem va agradar va ser aquesta sens dubte pel maravillos paisatge.

És una fotografia que a mi em transmet molta simplicitat per la forma que té el volcà amb lines desiguals, però a la vegada molt completa pels colors que té, aquest verd tan intens resalta moltíssim amb el color cendra del volcà.

Si tingues que descriure lo que a mi em transmet ho definiria com una fotografia molt senzilla que, al contemplar-la hem sento orgullosa de poder haver disfrutat d'aquest magnífic paisatge.